Descripció

És un tipus de fetitxisme enfocat en l’orina. En aquesta pràctica, una persona vessa aquest fluid en la cara o el cos d’una altra persona. Encara que sol limitar-se a un contacte superficial amb la pell o les mucoses, a vegades s’empassa.

Deixant a part els aspectes culturals i els tabús, els riscos d’aquesta pràctica per a la salut són limitats. L’orina sol ser un líquid estèril. Algunes infeccions bacterianes podrien transmetre’s per aquesta via, encara que el risc és més teòric que real. La probabilitat de transmissió del VIH per aquesta pràctica és insignificant.

Gestió de plaers i riscos

En la pràctica

• Per a estimular la producció d’orina i diluir la seva forta olor, és recomanable beure suficient líquid unes hores abans de la pràctica. L’aigua, refrescos o sucs són més convenients que les begudes alcohòliques.

• Retenir en la boca l’orina, no implica riscos significatius per a la salut. Però empassar-se grans quantitats pot produir problemes (similars als d’empassar-se aigua de mar) pel contingut en sals i amoníac d’aquesta.

• Algunes pràctiques sexuals inclouen orinar dins de l’anus d’una persona. Els riscos en aquest sentit són similars als de la penetració anal sense preservatiu.

• Algunes persones prenen fàrmacs diürètics per facilitar la pràctica. Tots poden tenir efectes adversos, sobretot si es pateixen problemes de tipus cardiovascular, s’ha fet exercici físic intens o s’han utilitzat altres drogues o fàrmacs.

En combinació amb drogues

• Estimulants i derivats amfetamínics com la MDMA dificulten la micció. Dosis molt elevades, poden produir-se retencions d’orina, acompanyades de dolor intens, que obliguen a acudir a un servei d’urgències per a un sondatge.
  

• Moltes drogues (i alguns fàrmacs) s’eliminen a través de l’orina sense ser degradats o bé produeixen metabòlits actius. Ingerir suficient quantitat d’orina o la seva introducció en l’anus poden donar lloc a efectes adversos no desitjats.