El GHB (gamma-hidroxibuitirato) sol trobar-se com a líquid incolor, transparent i de sabor lleugerament salat. A vegades es troba en pols. El GBL (gamma-butirolactona) és el seu precursor directe, té un fuerte sabor de producte químic que es transforma en GHB en introduir-se en el cos.

La forma d’ús més habitual és begut, de forma directa o dissolt en un refresc. És conegut com a “xorri”, “bote”, biberó, G…

A les dosis recreatives (aproximadament entre 1 i 2 grams) produeix un efecte relativament semblant al de l’alcohol (eufòria, desinhibició, loquacitat, relaxació, etc.). Els efectes comencen 20-30 minuts després de la presa i es prolonguen durant unes dues hores. El GHB sembla tenir un cert efecte sobre l’esfera sexual (incrementa la sensibilitat tàctil, facilitar i incrementar l’orgasme…) La seva detecció en fluids biològics (sang, orina, cabell…) és molt complicada i no és possible a través dels test habituals.

Dosi entre 0,5- 1 ml cada 2-3 hores solen aconseguir els efectes desitjats amb un baix risc de sobredosi (encara que hi ha variabilitat entre les persones). Dosi o freqüències més elevades facilitin l’aparició d’intoxicacions.

Problemes de salut associats al GHB.

Sobredosi

El GHB te un marge de seguretat menor al d’altres substàncies. Petits increments en la dosi podin donar lloc a efectes desproporcionadament elevats i la diferència entre la dosi recreativa i la dosi tòxica és estreta.

La intoxicació per GHB és caracteritza per la disminució de nivell de consciència (somni), que pot arribar al coma profund. L’ús simultani d’altres depressors (alcohol fins i tot en petites dosi, pastilles per a dormir) facilita l’aparició d’aquesta mena de problemes.

Les intoxicacions són més freqüents si l’usuari no coneix la concentració exacta i la quantitat de producte que està utilitzant.

Les morts per sobredosis de GHB sense altres substàncies són rares. Però en dosis elevades, el GHB pot produir perduda de consciència i ganes de vomitar. La combinació d’aquests símptomes pot portar a l’aspiració (inhalació) del vòmit, que pot causar asfíxia i mal en els pulmons.

Dependència al GHB

L’ús continuat durant diversos dies o setmanes de GHB pot desencadenar un quadre de dependència física. En aquestes persones, deixar de prendre GHB de manera brusca pot desencadenar una síndrome d’abstinència (caracteritzat per tremolor, al·lucinacions, taquicàrdia, insomni…) que en casos greus pot acompanyar-se de convulsions i deliris. Existeixen tractaments farmacològics eficaços per a aquests casos.

Mal en esòfag i estómac.

La síntesi del GHB consisteix a combinar el seu precursor (GBL) amb hidròxid sòdic (sosa càustica). La reacció química pot ser perillosa (cremades o explosió) si no es coneix bé la tècnica.

En el procés cal controlar el pH del producte final, ja que aquest podria ser massa àcid o bàsic i provocar cremades, erosions o perforacions de l’aparell digestiu en ser begut.

Interaccions amb fàrmacs i drogues

Qualsevol substància amb efectes depressors pot multiplicar els efectes tòxics del GHB. Això inclou tant medicaments (benzodiazepines, opiacis, barbitúrics) com altres drogues legals (alcohol) o il·legals El topiramat és un antiepilèptic utilitzat en el tractament de la dependència a cocaïna que també interactua amb el GHB, facilitant la intoxicació.

Encara que alguns inhibidors de la proteasa utilitzats en el tractament de la infecció per VIH poden incrementar els nivells de GHB, no s’han registrat casos de toxicitat en humans per aquesta combinació.

Consells per a un ús més segur

El més important és calcular bé la dosi i no barrejar GHB amb alcohol i altres depressors (pastilles per a dormir, ketamina…). La mescla fins i tot en petites dosis facilita l’aparició de sobredosi.

En vista de l’aparatós que pot resultar quedar-se sedat en un bar o una discoteca, és recomanable que el consumidor primer es familiaritzi amb els efectes del GHB en un entorn controlat (una casa, per exemple), consumint dosis baixes i augmentant-les lleument en ocasions posteriors fins a trobar la quantitat que li aporta els efectes desitjats.

En la mesura que sigui possible, és important no prendre-ho sense companyia i fer-ho amb persones que sàpiguen la substància que hem consumit i puguin donar aquesta informació en cas de problemes.

Manejar el propi GHB calculant i mesurant les dosis amb una xeringa facilita el dosatge correcte. Sé acurat amb les dosis i no acceptis GHB només perquè t’ho ofereixin. Usa només la teva pròpia beguda i no beguis les d’altres persones.

Davant una intoxicació per GHB la primera mesura a prendre és tombar a la persona amb el cap a un costat per a evitar l’aspiració del vòmit. Pots veure com es fa AQUÍ. Si la persona està inconscient i no respon a estímuls (parlar-li o pessigar-li) és convenient buscar ajuda mèdica.