La ketamina és un fàrmac anestèsic produeix un tipus d’anestèsia anomenada “dissociativa” i que es caracteritza per analgèsia (desaparició del dolor) sense alteració del nivell de consciència (és a dir, el pacient roman despert). Te aplicacions en veterinària, així com en pediatria i obstetrícia humanes.

Com a droga recreativa sol presentar-se en forma de pols per a esnifar. El seu ús intramuscular, intravenós, oral o rectal també és possible. Per via intranasal els efectes duren 45-60 minuts. La via oral o intramuscular té una major durada d’acció, fins a 3 hores.

En dosis petites produeix eufòria, embriaguesa lleu i alteracions en la percepció corporal (sensacions de flotació, modificacions en la consistència i els límits físics del propi cos…). Segons s’incrementa la dosi apareixen estats al·lucinatoris, d’ensomni o pèrdua de contacte amb la realitat. En dosis elevades són possibles experiències de desdoblament corporal (visió del propi cos des de fora) o les “experiències pròximes a la mort” (contacte amb l’eternitat en una dimensió sense temps ni espai).

En algunes persones la ketamina incrementa el desig sexual i disminueix les inhibicions. Pel seu efecte anestèsic pot facilitar pràctiques sexuals que impliquin dolor, com la penetració anal, el fisting o l’ús de olisbes de gran grandària.

Problemes de salut associats a la ketamina

Efectes adversos

Poden aparèixer nàusees, vòmits, sensació de mareig, vertigen, suor, mal de cap, confusió i desorientació. Disminueix la capacitat d’atenció, de concentració i la memòria, podent donar lloc a episodis d’amnèsia. La coordinació dels moviments pot afectar-se depenent de la dosi, des de lleus alteracions fins a un estat en el qual és impossible moure’s, parlar o comunicar-se.

Efectes a llarg termini

El consum crònic s’ha associat amb problemes de memòria, dificultats de concentració i d’aprenentatge. En consumidors habituals de dosis molt altes també pot aparèixer afectació de la bufeta de l’orina (cistitis per ketamina) que pot causar des de molèsties lleus en orinar fins sagnat greu en l’orina i incontinència urinària.

Dependència

La ketamina produeix tolerància amb rapidesa. En consums freqüents és necessari incrementar la dosi de manera progressiva per a aconseguir els mateixos efectes. También tiene un elevat potencial de dependència psicològica. Algunes persones arriben a perdre el control sobre la freqüència i quantitat dels seus consums de ketamina, causant problemes físics, psíquics, socials i laborals.

Interaccions amb fàrmacs i drogues

La combinació de ketamina amb substàncies com l’alcohol, el GHB, tranquil·litzants o opiacis dona lloc a una potenciació dels efectes depressors (pèrdua de la coordinació, sedació, desmais, etc.).

L’ús de ketamina en pacients amb VIH en tractament amb inhibidors de la proteasa (sobretot ritonavir) o cobicistat pot incrementar els efectes de la droga, facilitant l’aparició d’efectes tòxics.

En persones amb VIH en tractament amb efavirenz, nevirapina o etravirina, és possible que la ketamina s’elimini més ràpid. Això pot portar a algunes persones a usar més quantitats, combinar més drogues o canviar la via d’administració, incrementant les probabilitats de problemes.

Consells per a un ús més segur

A causa del risc d’adulteració, és convenient analitzar les mostres abans del seu consum. Les adulteracions en mostres de ketamina procedents del mercat negre són freqüents. La dexcloroketamina o la metoxetamina són derivats no fiscalitzats (tècnicament no il·legals) que s’han trobat com adulterants a Espanya. Els seus efectes i riscos són desconeguts, però potencialment més elevats ja que no existeix experiència sobre ells en humans. Pots trobar més informació en el nostre Servei d’Anàlisi.

Si vas a probar una muestra cuya composición es desconocida, conviene empezar con una cantidad muy pequeña para conocer sus efectos.El tamaño de las rayas debe de ser mucho más pequeño que el de las de cocaína, speed o mefedrona.

Si utillitzes la ketamina per via intranasal és important polvoritzar bé la substància, alternar totes dues fosses nasals i netejar les fosses nasals amb sèrum salí després de finalitzar el consum. També és important utilitzar un rul·lo individual i d’un sol ús. Alguns estudis suggereixen que compartir aquest material pot ser un factor de risc per a la transmissió del Virus de l’Hepatitis C.

La via d’administració més perillosa és la injectada. Està associada a un major risc de dependència. Una mala tècnica d’injecció pot produir abscessos locals, col·lapses en les venes o tromboflebitis. Les xeringues han d’utilitzar-se una única vegada i mai han de compartir-se. El risc d’infecció pel VIH, Virus de l’Hepatitis C i altres microorganismes que es transmeten a través de la sang és elevat.

Dosis massa altes o massa seguides produiran un considerable entorpiment corporal (pèrdua de l’equilibri, dels reflexos, etc.) que poden suposar un risc de caigudes i accidents. Per a evitar-ho serà necessari cuidar el dosatge i espaiar prou les preses.

L’efecte anestèsic pot fer que passin inadvertides l’aparició de ferides o hemorràgies en pràctiques sexuals que impliquen dilatació anal com el fisting o ús de dildos de gran grandària.

L’efecte anestèsic també pot emmascarar cremades produïdes per cigarrets, cànnabis o pipes calentes amb metamfetamina.. En el cas que la roba o els llençols es cremin, la falta de coordinació o les dificultats de moviment poden arribar a causar un incendi.

L’ús de dosis altes a la recerca dels efectes psicodèlics requerirà d’un entorn segur i tranquil en el qual la persona romangui tombada i sense moure’s. La capacitat de comunicació pot perdre’s, per la qual cosa aquesta forma de consum està especialment desaconsellada per a pràctiques sexuals.

A causa del risc d’intoxicació els espais privats són més adequats que llocs públics, sobretot en dosis mitjanes o altes. Convé que informes a algun amic o persona pròxima del que has pres per si es presenten problemes.