La MDMA (3,4-metilendioximetanfetamina o èxtasi) és un derivat anfetamínic. Sol presentar-se en forma de comprimits (pastis, rulas) o directament en la seva forma cristal·litzada (cristall). S’utilitza per via oral.
La MDMA amplifica i intensifica de les sensacions emocionals, sentiments de proximitat cap als altres, confiança i empatia, sensacions d’autoestima, de benestar i felicitat, augment en l’apreciació de la música i modificació de les percepcions sensorials, desitjos d’abraçar i besar als altres…
La dosi activa oscil·la els 75 i els 150 mg. (per exemple mitja pastilla d’uns 150 mg o 1/8 de gram d’un cristall de 80% de puresa). Si es repeteixen dosi en una mateixa sessió, no és recomanable excedir els 250 mg. Dosis superiors no produeixen augment en els efectes plaents però sí en els efectes adversos i tòxics. Els efectes es mantenen unes 4 – 6 hores, sempre depenent de la dosi i de la persona.
Problemes de salut associats a la MDMA
Efectes adversos
Els efectes de la MDMA solen aparèixer de manera brusca, fase que es pot acompanyar d’ansietat, mareig o nauseas en algunes persones. La dilatació de les pupil·les, sequedat de boca i contractura mandibular són efectes adversos freqüents. També poden aparèixer falta d’apetit, taquicàrdia i dificultat per a orinar.
La “ressaca” de la MDMA no sol aparèixer al matí següent sino 48-72 hores després. Els símptomes són els oposats als efectes desitjats (apatia, tristesa, cansament, ansietat…) Aquests símptomes solen ser passatgers i dependents de la dosi encara que algunes persones són particularment susceptibles a aquest estat. En persones amb antecedents de depressió o ansietat greus així com altres malalties mentals el consum està particularment contraindicat.
Toxicitat
La MDMA s’ha associat a el “cop de calor”, un quadre d’hipertèrmia brusca amb febre per sobre de 42 °C que pot ser mortal en poques hores. Aquest efecte és possible però extraordinàriament extrany.
La MDMA produeix efectes tòxics sobre les neurones. Aquest efecte està demostrat en animals però les dosis emprades en aquests experiments no permeten extrapolar els resultats directament als humans. No existeixen evidències que un ús ocasional, esporàdic o espaiat en el temps de les dosis habituals produeixin efectes neurotòxics en humans. Els consumidors intensius de dosis elevades durant molt de temps sí que podrien estar, almenys teòricament, exposats a aquests riscos. Els estudis disponibles mostren problemes de memòria en aquest tipus d’usuaris, sense que sigui clar encara si són reversibles o no.
Interaccions amb drogues i fàrmacs
La combinació d’alcohol i MDMA pot facilitar la deshidratació i augment en la temperatura corporal, sobretot en quantitats elevades.
La mescla de MDMA amb altres estimulants (tipus cocaína o anfetamina -speed-) potència l‘estimulació del sistema nerviós i cardiovascular, facilitant l’aparició d’efectes indesitjables.
En persones amb VIH o VHC en tractament amb inhibidors de la proteasa i cobicistat l’ús de MDMA pot incrementar els seus nivells en sang de manera perillosa. S’han descrit casos de mort, en concret amb ritonavir en dosis elevades. La combinació amb alguns fàrmacs antidepressius (de la família dels inhibidors de la monoaminooxidasa com la moclobemida) també pot ser mortal.
Consells per a un ús més segur
La quantitat de MDMA en les pastilles pot ser molt variable. Si hace unos años eran frecuentes pastillas con 80-100 mg, en el momento actual no es raro encontrar comprimidos con 180-200 mg. D’altra banda tant en les pastilles com en el cristall existeix risc d’adulteració. Per aquests motius convé analitzar les mostres abans del seu consum. Pots trobar més informació en el nostre Servei d’Anàlisi. Si provaràs una mostra la composició de la qual és desconeguda, convé començar amb una quantitat molt petita per a conèixer els seus efectes.
En anglès la metamfetamina es coneix com crystal meth. Es important no confondre-la con la forma cristalizada de MDMA (cristall). L’ús intranasal o intravenós d’aquesta última pot ser molt tòxic, fins i tot mortal.
La MDMA s’absorbeix de forma més ràpida i eficaç amb l’estómac buit. La sensació de «nus en l’estómac» durant l’inici dels efectes, que pot arribar a produir nauseas i vòmit en persones sensibles, és menor si no s’han ingerit aliments. Per aquests motius se sol recomanar no menjar unes hores abans de prendre èxtasis.
Mentre s’està sota els efectes de la MDMA és important evitar els riscos associats al cop de calor. Han d’evitar-se els ambients extremadament carregats, humits i càlids. És important protegir-se del sol, sobretot a l’estiu i durant les hores centrals del dia. El seu ús en saunes pot incrementar els riscos de deshidratació i cop de calor.
Si s’està ballant o realitzant activitat física intensa, és necessari descansar una mica cada cert temps i recuperar els fluids que es perden per l’evaporació de la suor i per l’orina. Els sucs, begudes isotòniques per a esportistes i refrescos són més adequats que l’aigua, ja que permeten recuperar també les sals minerals
Com a norma general, les persones que pateixen hipertensió arterial, malalties cardíaques o hepàtiques, hipertiroïdisme, epilèpsia, glaucoma, diabetis i immunodepressió haurien d’abstenir-se d’utilitzar MDMA.
La MDMA pot facilitar el contacte interpersonal, disminuir les inhibicions i incrementar el desig sexual. El sentit del tacte i les sensacions corporals s’intensifiquen de manera plaent. No obstant això molts usuaris refereixen que la MDMA és una droga més “sensual” que “sexual”. L’erecció en els homes es veu dificultada amb dosis mitjanes-altes. Algunes persones utilitzen fàrmacs anti-impotència per a contrarestar aquest efecte, encara que existeixen potencials efectes secundaris i riscos. Una alternativa és explorar altres formes de sexualitat que no impliquin necessàriament erecció-penetració.
