En aquesta secció definim com a “tranquil·litzants” diferents fàrmacs de prescripció mèdica:

• Benzodiazepines com el diazepam (Valium), lorazepam (Orfidal), lormetazepam (Noctamid), alprazolam (Trankimazin)… que s’utilitzen en el tractament de l’insomni o l’ansietat.
• Fàrmacs “Z”: zolpidem (Stilnox), zoplicona, zaleplon.
• Antihistamínics: doxilamina (Dormidina), difenhidramina (Soñodor).

Aquests fàrmacs s’utilitzen a vegades per a contrarestar els efectes negatius d’un excés d’estimulants o agafar el son després d’una sessió. Algunes persones també els empren per a mitigar els símptomes d’una “baixada” com a paranoies, ansietat o depressió o per a tallar els efectes d’un “mal viatge” amb un al·lucinogen.

Riscos per a la salut

La potència i durada d’efectes de cadascun d’aquests fàrmacs és molt diferent. Per exemple, 5 mg de diazepam equivalen a 1 mg de lorazepam o a 0.5 de alprazolam. Convé conèixer les característiques del fàrmac per a evitar sobredosificacions. Depenent de les drogues que s’hagin pres i la potència dels fàrmacs, l’efecte pot ser insuficient o excessiu.

Les alteracions en la memòria (amnèsia després d’haver pres la pastilla) i cansament, mal de cap o ressaca són els efectes secundaris més freqüents.

Els “fàrmacs Z” produeixen amnèsia, al·lucinacions o comportaments estranys amb més freqüència, per la qual cosa convé ficar-se al llit res més prendre’ls.

Aquests fàrmacs generen tolerància i dependència amb rapidesa. Amb solo unes poques setmanes d’ús poden produir insomni com a rebot en deixar d’usar-les i símptomes d’abstinència.

Els antihistamínics són d’accés més senzill ja que poden adquirir-se sense recepta mèdica. No obstant això els seus efectes secundaris i els riscos d’interaccions són majors.

Mescles amb drogues i fàrmacs

La combinació d’aquests fàrmacs amb drogues d’efectes depressors (alcohol, GHB, opiacis…) pot produir la mort per depressió respiratòria. És una mescla extremadament perillosa.

Els antihistamínics poden produir taquicàrdia o arrítmies en combinació amb estimulants com la cocaïna, amfetamines o mefedrona.

La combinació d’alguns d’aquests fàrmacs (alprazolam, clonazepam, midazolam o trizolam) pot donar lloc a interaccions greus en pacients amb VIH en tractament amb ritonavir, cobicistat o efavirenz. El lorazepam sembla ser la benzodiazepina més segura per a pacients en tractament amb antiretrovirals encara que sempre convé consultar amb el metge.

Consells per a un ús més destral

Encara que en dosis baixes poden desinhibir o relaxar a algunes persones, els efectes d’aquests fàrmacs sobre l’esfera sexual són en general negatius ja que produeixen sedació com a efecte principal.

Depenent de les circumstàncies i el context, un ús puntual pot tenir un balanç positiu de beneficis i riscos. Però convé no habituar-se al fet que els tranquil·litzants siguin les “postres” per a finalitzar una sessió després de consum de drogues. La possibilitat de reaccions imprevisibles, el potencial de dependència i els propis riscos d’aquests fàrmacs fan que no es tracti d’una opció raonable.

De cara a regular el somni, convé planificar els consums tenint en compte que caldrà deixar un temps suficient per a descansar abans d’incorporar-se a la vida quotidiana . Posar-se un límit horari a l’ús d’estimulants, intentar respectar els ritmes naturals del somni (no ficant-se al llit a mitjan tarda, sinó esperant a la nit…), alimentar-se de manera adequada…són pautes que poden ajudar.

De manera ocasional aquests fàrmacs es poden utilitzar amb finalitats delictius. Existeixen casos en els quals s’administren a una víctima de manera involuntària (dissolts en la beguda) per a cometre abusos sexuals o (amb més freqüència) robar-li la cartera. Encara que aquests episodis s’han exagerat i venuts de manera sensacionalista en els mitjans de comunicació, convé tenir una actitud prudent basada en sentit comú.