Els esteroides anabòlics-androgènics(EAAs) són un grup de fàrmacs derivats de la testosterona. Tenen efectes anabòlics (construcció muscular) i androgènics (masculinització). Tenen diferents indicacions mèdiques encara que el seu ús més popular el de millorar l’aspecte físic i rendiment esportiu.

La pauta típica d’ús de EAAs es realitza en forma de “cicles”, que consisteixen en períodes intensos d’entrenament d’entre 6 i 12 setmanes acompanyats de fàrmacs anabolitzants, moltes vegades en combinació amb altres substàncies, a més d’una dieta específica.

Solen administrar-se de forma injectada en el múscul i en alguns casos per via oral.

No produeixen efectes mentals com altres drogues, encara que poden produir efectes psicològics ( canvis en el desig sexual, agressivitat, depressió…) en persones sensibles, en utilitzar dosis elevades o després de suspendre’ls bruscament.

Riscos per a la salut dels esteroides anabolitzants

Efectes adversos

Existeixen desenes de EAAs diferents, cadascun d’ells amb els seus riscos i problemes específics. Així, els riscos depenen en gran manera del fàrmac utilitzat, pauta,freqüència i dosi d’administració. Els efectes secundaris i riscos seran més freqüents i intensos en esteroides poc estudiats en humans o en utilitzar dosis elevades.

L’acne és l’efecte advers més freqüent i pot arribar a afectar el 50% dels usuaris. L’ús de EAAs pot contribuir al tipus de caiguda de cabell més freqüent en homes, l’alopècia androgenética (de predomini en el front i la coroneta).

L’ús d’esteroides pot alterar els resultats d’una anàlisi de sang. Són freqüents les elevacions de transaminasas i bilirubina ( sobretot en els quals s’administren per via oral), així com les alteracions en els greixos de la sang ( increment del colesterol total i triglicèrids ). En la majoria dels casos les alteracions es normalitzen en acabar el cicle encara que poden implicar un major risc cardiovascular sobretot en persones amb altres factors de risc.

Alguns EAAs poden transformar-se en hormones femenines, induint el creixement de les mames en homes (ginecomàstia). Aquest problema és més freqüent en cicles amb dosis elevades d’esteroides. Existeixen tractaments eficaços però a vegades requereixen de cirurgia

EAAs com la testosterona solen tenir un efecte estimulador del desig sexual durant la seva administració. Altres esteroides com la metenolona, oxandrolona, stanozolol poden produir l’efecte contrari, sobretot si s’usen de manera única o en dosis elevades.

En l’ús freqüent o de dosis elevades són possibles problemes prostàtics (hipertròfia de pròstata) o cardiovasculars (hipertensió, hipertròfia del cor

Potencial de dependència

Els problemes d’abús o dependència a EAAs són infreqüents. Però algunes persones els usen de manera contínua malgrat els efectes adversos mèdics, psicològics i socials que puguin aparèixer. Això és més probable quan existeixen problemes d’autoimatge, autoestima o acceptació del propi cos així com en la “dismorfía muscular” ( coneguda com vigorexia).

Interaccions amb drogues i fàrmacs

L’ús simultani de drogues que es metabolitzen a través del fetge (la més important és l’alcohol) pot incrementar els nivells de toxicitat hepàtica.

Durant un cicle poden produir-se canvis en l’estat d’ànim. L’ús simultani de drogues que alteren la ment pot potenciar aquests efectes. Per exemple, en algunes persones la combinació d’esteroides amb estimulants (amfetamines, MDMA, mefedrona…) pot incrementar el risc de comportaments agressius o paranoides.

Molts dels fàrmacs emprats en el tractament de la infecció per VIH (sobretot els inhibidors de la proteasa, però també inhibidors de la transcriptasa inversa o de la integrasa) produeixen alteracions en els lípids de la sang que poden ser un factor de risc per a desenvolupar malalties cardiovasculars. L’ús de EAAs pot incrementar encara més aquest risc.

Consells per a un ús més segur

Els riscos depenen en gran manera del tipus d’esteroide utilitzat, pauta i dosi d’administració. Existen suficientes datos procedentes de ensayos clínicos sobre algunos esteroides (por ejemplo testosterona, oxandrolona o nandrolona) mientras que otros prácticamente no han sido investigados en humanos.

La informació disponible en Internet sobre EAAs és abundant. Pero su calidad desde un punto de vista científico es, en general, muy baja. La majoria de les pàgines i fòrums específics sobre el tema recomanen pautes, dosis, combinacions, formes d’ús o maneig d’efectes secundaris que no estan basats en estudis científics i poden predisposar a problemes de salut.

L’adquisició de EAAs i substàncies afins a través d’Internet és també senzilla, encara que implica riscos relacionats amb la seva qualitat. Una cerca ràpida en Internet permet accedir a centenars de pàgines webs en les quals, teòricament, pot comprar-se de manera senzilla gairebé qualsevol substància. La seva qualitat, seguretat i adulteració és molt variable.

Una valoració mèdica prèvia i posterior a un cicle anabolitzant hauria de ser un principi fonamental. Sempre hauria de valorar-se el risc cardiovascular (descartar HTA, electrocardiograma) i una anàlisi que inclogui glucèmia, funció renal, colesterol total amb fraccions HDL i LDL, transaminasas, bilirubina, hematòcrit, hormones tiroidals i PSA.

Ja que els EAAs poden produir canvis en una anàlisi, convé informar el metge del seu ús abans de fer una anàlisi de sang. En cas contrari, existeixen riscos de proves i exploracions innecessàries.

La majoria dels esteroides precisen d’injecció intramuscular, a vegades diverses vegades a la setmana, per la qual cosa és imprescindible conèixer i aplicar la tècnica adequada d’injecció, utilitzant sempre material estèril i d’un sol ús i una xeringa del calibre adequat.

El quadrant superoextern de la zona glútia o la porció lateral de la cuixa són les zones d’injecció més segures i les úniques que haurien d’utilitzar-se. Molts esteroides es presenten diluïts en oli i convé escalfar-los suaument abans de la seva aplicació. Els envasos deurien idealment ser d’un únic ús; si no és així hauran de tractar-se en estrictes condicions d’higiene i ser conservats en la nevera.

A curt termini, els EAAs poden ajudar a sentir-se millor a algunes persones amb problemes d’autoestima o autoimatge. No obstant això a llarg termini poden incrementar aquestes inseguretats i facilitar el seu ús de manera freqüent. Convé reflexionar sobre aquest aspecte, posar-se límits o buscar ajuda especialitzada en cas de problemes d’aquest tipus.