Introducció

La sociologia defineix un tabú com una conducta moralment inacceptable per una societat o col·lectiu humà. És la prohibició d’alguna cosa que es considera estranya, de la qual transgressió és considerada com una falta molt greu per la societat, que castiga de forma directa o indirecta aquests comportaments immorals.

Alguns tabús (com la violació, l’incest o la pedofília) tenen un sentit protector per les societats. Però en molts altres casos, la prohibició no està basada en motius objectius, lògics o justificats, sinó en prejudicis sense fonament que exclouen i marginen a determinats grups per les seves característiques. Aquests tabús són incompatibles amb societats evolucionades, que han de respectar els drets i llibertats de les persones.

Molts aspectes que tenen a veure amb la sexualitat i les drogues pertanyen encara a aquest darrer tipus de tabús.

Prejudicis

En els orígens judeocristians de la nostra cultura es considera que l’únic objectiu de la sexualitat és la reproducció humana. Des d’aquesta perspectiva, les relacions sexuals que no siguin heterosexuals, monògames, exclusives, centrades en la penetració i destinades a procrear són moralment condemnables. El tabú s’estén a societats amb altres religions monoteistes (judaisme, islamisme) o models polítics que pretenen la supremacia de l’Estat sobre l’individu.

Pel que fa a les drogues, la nostra societat presenta nivells de tolerància social molt elevats cap a algunes substàncies (alcohol, tabac, cafè i alguns fàrmacs), mentre que el consum d’altres substàncies està subjecte a tabús. Per altres cultures el tabú es centra en l’alcohol (molt països musulmans). L’ús ritual o terapèutic de psicodèlics o determinades plantes ha variat molt al llarg de la història. La classificació de drogues segons la seva legalitat es pot explicar amb motius econòmics, polítics i sobretot d’índole moral, però no en criteris basats en ciència o salut pública.

Al llarg del segle XX i en la majoria de les societats occidentals aquests tabús s’han anat superant a poc a poc, en major mesura en el cas de la sexualitat que en el de les drogues. El divorci, les relacions prematrimonials, el dret al plaer en la sexualitat de les dones o la despatologització de l’homosexualitat s’han anat acceptant en major o menor mesura. Pel que fa a les drogues, l’ús recreatiu d’algunes substàncies ha augmentat i s’ha popularitzat en alguns sectors de la societat, però per la majoria la imatge de les drogues continua vinculada al “fantasma de l’heroïna”.

Estigma i drogues

Les nostres vivències, creences i experiències sobre les drogues i el sexe estan condicionades per aquest fet. Depenent del tipus de societat en la qual hem crescut: rural o urbana, ambient familiar, educació, valors religiosos o espirituals o nivell sociocultural, el reconeixement de la nostra pròpia sexualitat i dels consums de drogues pot ser molt diferent. Per algunes persones sortir de l’armari pot no suposar cap dificultat, mentre que per altres és simplement impossible per aspectes familiars, socials i culturals. Les experiències personals, familiars i l’entorn social també influeixen en els nostres coneixements, creences i expectatives cap al consum de drogues.

La combinació d’ambdós elements (drogues i sexualitat) pot causar problemes en persones que tinguin conflictes interiors greus amb els tabús i prejudicis associats. Algunes persones tenen problemes o dificultats greus per assumir que la seva sexualitat és diferent de la normativa. . Utilitzar substàncies per desinhibir-se i poder-se permetre comportaments que no es podrien tenir en estat de sobrietat pot causar problemes de frustració, autoacceptació i autoestima, així com desenvolupar patrons de consum problemàtics.

Parlar amb altres persones sobre aquests temes pot ser difícil, especialment si tenen sistemes de creences i valors diferents dels nostres. La comunicació amb professionals sanitaris pot resultar particularment complicada. Però també pot resultar imprescindible, ja que drogues i sexe són temes que poden afectar directament a la nostra salut.

Recorda: el treball dels equips sanitaris és diagnosticar, tractar i proporcionar informació objectiva respectant el dret lliure del desenvolupament de la personalitat. Els judicis de valor, actituds paternalistes, opinions sobre estils de vida o discursos moralistes estan sempre fora de lloc. Cada vegada més professionals en són conscients d’això, encara que existeixen excepcions. Si alguna vegada et trobes en una situació incòmoda en aquest sentit, fes-ho saber, de forma educada i correcta, però amb fermesa.