Descripció

El fisting implica la dilatació de l’anus mitjançant els dits, fins a la introducció de la mà, el puny (o tots dos) i/o l’avantbraç.

És una pràctica que requereix particularment sensibilitat, entrenament i destresa. Per a algunes persones resulta molt excitant o plaent, però una mala tècnica pot causar lesions molt greus. També implica confiança, complicitat i connexió entre les parts. La introducció del puny no cal plantejar-se com un objectiu a aconseguir en una ocasió determinada.

En general, però sobretot per a principiants, és una pràctica que no hauria d’improvisar-se. La planificació implica triar un entorn tranquil, amb una persona de confiança, de qui et puguis fiar i si pot ser amb experiència.

Gestió de plaers i riscos

En la pràctica sexual

En aquesta secció utilitzarem el terme “insertiva” per a la persona que fica el puny i “receptiva” per a qui rep la pràctica

Abans

És convenient que la persona receptiva s’apliqui un ènema de neteja unes 3-4 hores abans de la pràctica per a evitar sorpreses desagradables. També convé orinar just abans de començar

La persona insertiva ha de tenir les ungles ben tallades i llimades. A més, per a evitar riscos de corts o ferides, s’haurà de llevar, anells (si és que els portés).

Els guants eviten el risc d’infeccions. A més, produeixen menys fricció que la pell i faciliten el desenvolupament de la pràctica. Existeixen diferents models i materials: de làtex, nitril, cautxú sintètic…, alguns específicament ideats per al fisting.

Les pràctiques prèvies, que fomentin la relaxació i excitació, així com la paciència, són fonamentals. Per a qui no hagi experimentat prèviament amb aquesta pràctica, pot ser necessari molt de temps i en més d’una sessió. Estimular suaument la zona, primer amb un dit, després amb dos… relaxar-se, una conversa calenta, estimular el perineu, usar dildos o plugs de grandària progressiva…, poden ajudar a anar entrant en feina.

Durant

La pràctica del fisting exigeix grans quantitats de lubrificant. És imprescindible tenir a mà un envàs amb suficient quantitat. Existeixen lubrificants a base d’olis vegetals específics per a aquesta pràctica que actuen com una capa protectora. Cal verificar que el tipus de lubrificant sigui compatible amb la composició del guant o preservatius (en el cas que s’utilitzin).

Una vegada que s’hagi aconseguit prou grau de relaxació, els dits han de ser ficats un a un, suaument i amb cura en forma de “cap d’ànec” (els dits estan col·locats molt junts i rectes, el polze es doblega sobre en la palma). Quan la zona més ampla de la mà (els artells) ha entrat, no convé aplicar més pressió, sinó deixar que la resta del puny entre naturalment, de manera suau i progressiva.

Després de la inserció completa del puny convé esperar una estona perquè les dues parts (anus i mà) s’acostumin a la sensació.

Posteriorment, és possible experimentar, canviant de posició, provant amb diferents moviments o estimulant altres parts del cos.

Si en qualsevol moment la persona receptiva sent dolor intens, la pràctica ha de finalitzar. La persona insertiva ha d’estar molt pendent de les sensacions de qui rep en tot moment i mai cal forçar o aplicar pressió en cas de dolor o sagnat.

Per part de la persona receptiva, la respiració pel diafragma (inflant la panxa, en comptes de de el pit) és un element clau, ja que, permet major relaxació del cos. Aquesta ha de ser calmada i dividir-se en tres parts (inspirar, mantenir i expirar). Quan es fa el moviment d’inspirar, el múscul es contreu, en mantenir-se la musculatura del recte s’adapta al puny i en expirar es relaxa, podent fer la sensació que el mateix anus succiona la mà.

Per part de la persona insertiva, a més de “llegir l’anus”, estimular altres parts del cos ajuda a mantenir un estat d’excitació. L’estimulació suau del perineu sol ser una zona plaent, que a més permet una major relaxació.

Després

Per retirar el puny sol ser suficient amb col·locar la mà en la posició de “cap d’ànec” i retirar amb suavitat.

Les sensacions corporals per a qui exerceix el rol receptiu solen ser molt intenses, per la qual cosa convé deixar-li descansar una estona fins a tornar al seu estat habitual. La penetració anal sense preservatiu després del fisting és una pràctica d’alt risc per a la transmissió del VIH i altres patògens.

És possible que el trencament d’una hemorroide (vena) produeixi sagnat escàs i no dolorós, hores o uns dies després de la pràctica. Si el dolor amb la defecació és intens, persisteix diversos dies o s’acompanya sagnat abundant, és necessari acudir al metge.

Combinació amb drogues

Els poppers, o altres vasodilatadors com el cloretilo, poden utilitzar-se per a facilitar la inserció d’objectes en el recte, ja que relaxen la musculatura anal de manera específica.

Algunes drogues modifiquen la percepció de les sensacions del propi cos. En un ambient sexualment excitant és possible rebre com a plaents o estimulants sensacions que en un altre moment ens semblarien doloroses i que poden indicar lesions. En aquest sentit, la ketamina ,o l’efecte anestèsic del cloretilo, que té propietats anestèsiques, pot ser particularment perillosa.

L’efecte anestèsic local de la cocaÏna o lubrificants que incloguin anestèsics locals en la seva composició com la lidocaïna o la tetracaïna, pot igualment emmascarar el dolor com a símptoma d’una lesió.

L’ús d’estimulants com la metamfetamina poden desinhibir sexualment, però pel seu efecte vasoconstrictor un excés pot tibar la musculatura i dificultar la dilatació. D’altra banda, la sobreestimulació pot dificultar la capacitat de relaxació de la persona receptiva i reduir la sensibilitat de la persona insertiva.

El fisting és una pràctica que pot implicar més riscos a nivell físic que altres pràctiques si no es procedeix amb cura i es coneix bé la tècnica. Algunes persones poden sentir-se més desinhibides o proclius a pràctiques que no farien en un estat normal. Però la confiança, la comunicació, la destresa i la percepció del cos poden veure’s molt alterades amb les drogues (sobretot en altes dosis, en persones no experimentades, mescles…). Així que la falta d’experiència, un “colocón” molt gran i “deixar-se portar” pot tenir conseqüències importants en aquest cas.