Descripció

En aquest apartat es descriuen aspectes específics en referència a la penetració (inserció del penis) en l’anus Existeixen molts aspectes, respecte a les tècniques més adequades, preparació, entrenament per a persones amb poca experiència, etc., que excedeixen els límits d’aquesta web.

Gestió de plaers i riscos

En la pràctica sexual

• Per a estimular la pròstata en la persona receptiva durant la penetració, sol ser més adequat un moviment de malucs de dalt a baix, que no de dins cap a fora (el “ fica i saca” de tota la vida). En comptes de produir-se envestides, el penis fa un massatge a la part interna del recte, generant menys fricció i irritació.

   

• És important utilitzar lubrificant de bona qualitat . Existeixen diversos tipus en el mercat: els basats en aigua, silicona o matèries grasses (olis). Aquests últims poden espatllar els preservatius.

   

• L’ús de lubrificant disminueix els riscos de lesions, ferides i transmissió d’infeccions .

   

• Perquè la pràctica no sigui incòmoda és fonamental l’estimulació i joc previ. També es disminueix el risc de ferides o lesions en persones amb poca experiència.
  

   

• Si s’usen dutxes anals , es recomana emprar dispositius segurs quant al volum d’aigua i la seva temperatura.

   

• Evitar les lavatives anals just abans de l’activitat sexual , ja que poden irritar i desprotegir la mucosa, facilitant la transmissió d’infeccions.

   

• És preferible evitar l’ús freqüent de lavatives.

   

• La penetració anal sense preservatiu és una de les pràctiques que impliquen major risc per a la transmissió sexual del VIH.Si hi ha ejaculació, el risc és major per a qui faci el rol receptiu (qui rep), però també es veu incrementat per a qui exerceixi el rol d’inserir (qui ejacula).

   

• La creença «si sempre la fico, a penes corro risc» és un mite. Per a qui exerceix el rol d’inserir, el risc resideix en el contacte del penis amb la mucosa rectal , no sent necessària una ferida en el penis per a la transmissió.

   

• L’ ús del preservatiu continua sent, en l’actualitat, la protecció més eficaç front a la majoria de les infeccions de transmissió sexual.

   

• La PrEP ( profilaxi preexposició ) són fàrmacs antiretrovirals que han demostrat eficàcia per a prevenir únicament el VIH, sempre que se segueixin les pautes indicades.

   

• La PEP ( profilaxi postexposició ) és un tractament preventiu del VIH, indicat quan el contacte de risc ja s’ha produït. Per a major efecte, el seu hauria d’administrar abans de les 72 hores després del contacte.
  

• Existeixen unes altres infeccions de transmissió sexual diferents al VIH que poden transmetre’s per aquesta pràctica. Moltes d’elles (sífilis, gonorrea, clámides…) poden diagnosticar-se i tractar-se de manera eficaç. És convenient acudir al metge davant qualsevol símptoma (dolor, coïssor, taques, úlceres, ganglis…)

Combinació amb drogues

• El popper és una substància que s’empra amb freqüència en la pràctica de la penetració anal, ja que facilita la relaxació de la musculatura anal . En qualsevol cas, s’ha d’utilitzar amb precaució i moderació, ja que té els seus propis riscos. La combinació de poppers amb fàrmacs per a la impotència és desaconsellable.

• En sessions que impliquin sexe anal durant molt de temps (el que pot succeir, per exemple, com a efecte de la metamfetamina) els preservatius poden arribar a desgastar-se , facilitant el seu trencament. En aquest cas és necessari usar lubrificant extra i canviar-los cada hora aproximadament.
  

• Algunes substàncies modifiquen les percepcions del propi cos (ketamina). Unes altres tenen un efecte anestèsic local (cocaïna). En tots els casos, dificulten interpretar correctament els estímuls dolorosos i faciliten l’aparició de trencaments, fissures o esquinçaments..