Descripció
Aquesta web està dirigida principalment a persones vinculades a l’oci nocturn i cultura gai. Això també inclou persones bisexuals i trans. Però també a les persones heterosexuals fan un ús sexualitzat de drogues, i estan exposades a riscos similars. Molts dels continguts d’aquesta web són aplicables també per a elles.
La vagina pot estimular-se amb els dits, llengua, penis o joguines sexuals. Per a la majoria de les persones amb vulva, l’estimulació del clítoris (un punt situat en la unió dels llavis interns de la vagina, just damunt de la uretra) és particularment plaent.
Existeixen postures i tècniques que permeten una estimulació més adequada.
Gestió de riscos i plaers
En la práctica
- Els moviments que es limiten a “ ficar i treure ” durant la penetració, no produeixen plaer en totes les persones, a més de resultar poc plaents, fins i tot poden ser molestos . Si el joc de maluc es dirigeix de baix a dalt, com si es pretengués refregar-se en comptes de penetrar, sol produir més plaer per l’estimulació de més zones.
- .Les parets de la vagina són més elàstiques que les de l’anus i la penetració o l’ús de joguines sexuals, sol ser més senzill . Convé tenir especial cura amb persones amb sequedat vaginal o amb persones transsexuals sotmeses a intervenció quirúrgiques.
- És necessària una bona estimulació preliminar, a major excitació abans de la penetració, es facilita millor lubricació vaginal. No dedicar suficient temps, pot provocar molèsties i sequedat.
- En algunes persones, l’ús de lubrificant pot alterar la flora vaginal, fent més propenses les infeccions . Els lubrificants de base aquosa solen ser més respectuosos. Els de silicona es desaconsellen en l’ús de joguines del mateix material i els olis poden espatllar el preservatiu.
- En la penetració vaginal sense preservatiu, existeix risc de transmissió del VIH i altres infeccions de transmissió sexual, a més de la possibilitat d’embarassos no desitjats. L’ús del preservatiu continua sent, en l’actualitat, la protecció més eficaç.
- El contacte de la boca o la llengua amb el flux vaginal implica un risc baix per a la transmissió del VIH. Si la vagina presenta ferides, olor forta i desagradable, úlceres o secreció anòmala, poden ser indicatius d’unes altres ITS com a sífilis, herpes genital o gonorrea.
- En els últims anys, alguns estudis han relacionat el sexe oral sense protecció amb el càncer de gola a través del Virus del Papil·loma Humà. Les dades disponibles suggereixen que el risc real és extremadament baix en comparació amb altres factors de risc coneguts, com el tabaquisme.
- Existeixen altres infeccions de transmissió sexual diferents al VIH que poden transmetre’s per aquesta pràctica. Moltes d’elles (sífilis, gonorrea, clamídia…) poden diagnosticar-se i tractar-se de manera eficaç. És convenient acudir a consulta mèdica davant qualsevol símptoma (dolor, coïssor, taques, úlceres, secreció anòmala, ganglis…).
- Si també hi ha sexe anal, s’ha d’evitar qualsevol contacte amb objectes o parts del cos que, anteriorment, s’hagin introduït en l’anus i que no s’hagin higienitzat adequadament (o canviat, en el cas dels preservatius).
En combinació amb drogues
- Es recomana tenir el lubrificant a mà, sobretot en sessions prolongades durant molt de temps (el que pot succeir, per exemple, com a efecte de la metamfetamina) en les que la lubricació natural de la vagina es veu reduïda.
- Per ser un múscul llis, els poppers també faciliten la seva dilatació. En qualsevol cas, s’ha d’utilitzar amb precaució i moderació , ja que té els seus propis riscos.
- Les substàncies que modifiquen les percepcions del propi cos , especialment amb efecte anestèsic (ketamina). Dificulten interpretar correctament els estímuls dolorosos i faciliten la formació de ferides.
- Encara que a hores d’ara hauria de ser una cosa lògica, però no està de més recordar que, la administració de substàncies per aquesta via està totalment desaconsellada . La flora vaginal es veuria desequilibrada, sent més fàcil que es produeixin infeccions (d’orina o per fongs). En aquest sentit, la via d’administració intrarectal és, amb diferència, més segura.
