Descripció
Les adulteracions poden ser més freqüents en unes substàncies que en altres, de la mateixa manera, certes drogues rarament són adulterades, però poden ser més susceptibles als fraus, és a dir, a substituir-se per altres. Els riscos que suposa l’adulteració són variables, en funció del tipus d‟adulteració. En alguns casos, no impliquen un risc significatiu o apareixen en superar determinades quantitats.
Les polítiques de drogues actuals impliquen que l’adquisició de substàncies es realitza en un mercat no regulat. La falta de controls de qualitat impossibilita conèixer la composició de substàncies, augmentant els riscos als quals s’exposa una persona. Els canvis produïts per la fiscalització d’una substància, precursor químic o per qualsevol altre motiu, poden implicar un tall de subministrament a escala internacional. En aquests casos, quan l’oferta no satisfà una demanda, s’incrementen els riscos d’adulteració i fraus, així com l’aparició de NPS (Noves Substàncies Psicoactives).
Tipus d’adulteració
Les adulteracions de les drogues poden ser de diversos tipus:
Impureses derivades de la síntesi de les susbtàncies
Resta del procés de síntesi en no haver passat per un procés de purificació
Sustitució d’una substància per una altra
Es pretén imitar per substitució els efectes d’una substància. Un exemple d’això són les catinones, que després de cada fiscalització apareixen unes altres per a substituir l’anterior.
Dilució
S’introdueixen substàncies no psicoactives, com el midó, per a imitar altres aspectes característics de la substància – color, textura, format o lluentor – o, simplement, per a obtenir major benefici econòmic.
Adulteració amb psicoactius
S’introdueixen altres substàncies amb efecte psicoactiu amb la droga principal. Amb la combinació es pretén enganyar la persona consumidora, els efectes que es produeixen poden generar la falsa sensació de més potència o qualitat. Un exemple molt freqüent el trobem amb l’speed, que acostuma a trobar-se adulterat amb cafeïna. El “subidón” que es produeix per la cafeïna se sol associar, erròniament, a una potència i qualitat més gran de l’amfetamina.
Adulterants comuns
Cafeïna
La cafeïna augmenta la sensació subjectiva i els efectes estimulants. A dosis altes pot produir taquicàrdies, insomni, ansietat i augmenta els riscos associats al consum. Sol trobar-se a l’speed, MDMA i a la ketamina.
Levamisol
El levamisols’utilitza com a adulterant a la cocaïna, és un antiparasitari d’ús veterinari que augmenta la sensació subjectiva de puresa i potència dels efectes produïts per la cocaïna.Es desaconsella el consum de cocaïna si se’n detecten quantitats elevades, ja que pot provocar marejos, nàusees, diarrees i dolor abdominal. La seva utilizació perllongada pot ocasionar febre, dolors musculars i de cap, insomni, taquicàrdies i convulsions. A més de patologies sanguínies (disminució de glòbuls blancs, fet que suposa deixar el cos més exposat davant infeccions), vasculitis (mala circulació de la sang per una inflamació dels vasos sanguinis, que pot acabar fins i tot en la necrosi d’algunes zones de la pell), i alteracions cardíaques (encara en investigació).
Lidocaïna
La lidocaïna s’empra com a adulterant de la cocaïna, per imitar el seu efecte com a anestèsic local (AL), és molt comú en la pràctica odontològica i té ús com a antiarítmic (quan s’administra per via intravenosa).
Augmenta la sensació subjectiva de puresa, en interpretar que l’adormiment de la boca o fosses nasals és sinònim de més potència de la droga, quan en realitat es pot presentar una elevada presència de lidocaïna i poca de cocaïna.
Els riscos de la lidocaïna es presenten proporcionalment a la concentració present a la sang. El primer lloc afectat és el sistema nerviós central (SNC), cosa que es tradueix en intranquil·litat, eufòria, nàusees, vòmits, convulsions i desorientació. Si la concentració en sang fos més elevada, afectaria el sistema cardiovascular (arítmies, hipotensió, bloqueig de vàlvules del cor o atur cardíac) i podria provocar un coma o aturada del sistema respiratori.
Procaïna
La procaïna és un altre AL d’acció ràpida i curta durada, utilitzada com aadulterant de la cocaïna, ja que permet que se sobredimensioni la poca o nul·la presència de cocaïna. Els seus efectes disminueixen la sensació de dolor, també s’utilitza com a antiarítmic i se li atribueix un petit efecte antihistamínic.
Igual que la lidocaïna, la intensitat dels seus riscos és proporcional a la concentració de l’anestèsic trobada a la sang, que depèn de la via d’administració. Consumida juntament amb una substància vasoconstrictora, com la cocaïna, augmenta el temps d’acció de l’AL.
Paracetamol
El paracetamol és un analgèsic antipirètic, com a adulterant de la cocaïna, simula el seu sabor amarg. En dosis altes és tòxic per al fetge, i la sobredosi de paracetamol pot donar lloc a una fallada hepàtica (arribant fins i tot a la mort).
Fenacetina
La fenacetinaés un fàrmac analgèsic antipirètic que s’afegeix a la cocaïna per “millorar” el seu aspecte (lluentor i aspecte de “escama de peix” o “ala de mosca”) i per potenciar el sabor amarg de la cocaïna.
És una substància hepatotòxica, és a dir, genera toxicitat al fetge. A més, en algunes persones suposa una disminució dels glòbuls vermells de la sang, fet que es tradueix en manca d’oxigen als teixits i, per tant, desmais, depressió respiratòria o aturada cardíaca. El seu ús continuat incrementa la seva hepatotoxicitat, associada a mals d’esquena i/o dificultats de micció (incontinència). A més, sembla tenir potencial carcinogènic.
A causa de la seva toxicitat al fetge, se’n desaconsella el consum combinat amb alcohol, ja que, ambdues substàncies comparteixen metabolisme hepàtic.
DPIA
La DPIA el trobem com a adulterant de l’speed, és una substància que deriva de la síntesi de l’amfetamina (en el mètode de síntesi Leuckart). Es recomana evitar el consum al no conèixer-se els riscos a curt, mitjà i llarg termini en persones.
Recomanacions
Comprar la substància a persones de confiança redueix el risc d’adulteració amb substàncies tòxiques. Però la confiança és un indicador que determina la qualitat, tingues en compte que, possiblement, ni tan sols qui ven la substància conegui la qualitat i composició real.
Analitza les teves Chems
L’única manera de conèixer la composició de les substàncies és realitzant un anàlisi a través d’Analitza els teus Chems o el Servei d’Anàlisi d’Energy Control. Els resultats obtinguts identifiquen adulterants, evitant el consum d’aquells que representen un risc per a la salut. Fins i tot es pot quantificar la quantitat o la concentració de les substàncies.
