Gestionar el plaer i el risc
Les drogues són molt més que un conjunt de riscos i de perills a evitar. La sexualitat humana és molt més que prevenir les infeccions de transmissió sexual. Les formes tradicionals de prevenció han fracassat en oblidar que existeix un altre element fonamental: el plaer. Les persones prenen drogues i practiquen sexe perquè, a més, tenen conseqüències gratificants, positives i plaents.
Però seria també una simplificació perillosa considerar que les drogues o el sexe són “només” i “únicament” plaer. Existeixen aspectes negatius i indesitjats: els riscos. El risc és la probabilitat que aparegui un mal, i aquesta probabilitat pot incrementar-se o disminuir-se a través de l’actitud i les decisions de les persones.
Així, un abordatge pragmàtic dels aspectes de salut que tenen a veure amb sexe i drogues és la Gestió del Plaer i el Risc. Igual que molts altres comportaments com viatjar a un país exòtic, els esports d’aventura o muntar amb moto parlem d’activitats humanes en la qual es posen en joc conseqüències potencials positives (plaers) i conseqüències potencials negativas (riscos). No tothom està disposat a practicar-les, algunes persones per falta d’interès i altres per una legítima por als riscos. Però la nostra societat accepta aquests comportaments i considera raonable que els personis que decideixen practicar-els és protegeixin de manera adequada sabent que el “risc zero” no existeix. I aprova altres conductes com desplaçar-es sense protecció en un mamífer que a dalt a pesar mil quilos i córrer a 60 km/h (equitació) i fins i tot subvenciona i promou el costum de córrer en estat d’ebrietat davant d’altres mamífers amb banyes per carrers estrets de ciutats i pobles en festes. Neteja Copia el text
El senderisme, l’espeleologia o el submarinisme són activitats que impliquen diferents nivells de perill. Els riscos que poden aparèixer en viatjar a un país del Tercer Món són diferents si es fan en un tour organitzat en hotels de cinc estrelles i guardaespatlles que si un va de cooperant a treballar com a voluntari en un hospital en un llogaret remot controlat per la guerrilla local. Cada persona tria diferents activitats d’acord amb els seus interessos, gustos, principis o valors. En qualsevol cas, i sobretot com més gran sigui el risc, és imprescindible una informació realista i un entrenament teòric i pràctic adequats. Perquè només a través de dades veraces, objectius i realistes les persones poden prendre decisions lliures i responsables.
Els mateixos principis són aplicables a les conductes que impliquen pràctiques sexuals i/o consums de drogues . Respecte a la sexualitat, les coses han avançat alguna cosa. Encara que es continua posant excessiu èmfasi a parlar sobre els riscos i problemes (infeccions, embarassos no desitjats…) la majoria dels professionals consideren que una educació sexual adequada ha d’abordar a més aspectes positius i plaents, reflexionar sobre el seu significat, valorar-lo en el seu context social i cultural i incloure valors ètics com el respecte a un mateix i la diversitat.
No obstant això, l’abordatge general sobre les drogues encara és ancorat en models primitius i basats en moral. La “Prevenció” consisteix en un conjunt de mesures destinades al fet que les persones no utilitzin psicoactius, amb pèssims resultats segons tots els indicadors objectius. El dogma d’“elevar la percepció del risc” és un eufemisme per al concepte “ficar por” que s’ha revelat com a ineficaç i contraproduent. Les Polítiques de Drogues estan basades més en moral i tabús que en ciència o criteris de Salut Pública. El seu fonament és similar a les lleis que consideren delicte les pràctiques homosexuals o prohibeixen a les dones votar o conduir sense més fonament que el seu gènere. Mentre el Codi Penal castiga amb una pena mínima de tres anys de presó la venda d’una pastilla d’èxtasi, és molt més senzilla aconseguir-la per un jove a les quatre del matí que un antibiòtic.
Els ciutadans adults haurien de tenir dret a expressar la seva sexualitat o modificar la seva consciència de manera lliure (i responsable) amb l’únic límit de no perjudicar o posar en risc a terceres persones. Les institucions haurien de facilitar models més integrals i objectius que tinguin en compte tant els aspectes positius com els negatius.
