Descripció

És una sustancia química de las catinones , sustancias químicas emparentadas con las anfetaminas. Sus efectos se sitúan entre los de estimulantes (cocaína, cafeína…) y entactògens (buen rollo) de la MDMA. Su uso se extendió desde 2010, por lo que es una droga poco estudiada en humanos y se sabe muy poco acerca de su toxicidad y problemas derivados de su consumo a largo plazo.

Apareix com a cristalls transparents o groguencs. Les formes més habituals d’ús són la intranasal i la oral. Algunes persones la utilitzen també per via injectada o intrarectal (en ènemes). La via intravenosa és, amb diferència, la que comporta majors riscos.

Les dosis recreatives habituals (entorn de 150 mg per via oral, 50 mg per via intranasal) produeixen percepció d’increment d’energia, sensació d’estimulació, estat d’alerta, eufòria, loquacitat….Algunes persones refereixen un efecte afrodisíac o intensificador de les relacions sexuals.

La durada dels efectes per via oral és similar a la de la MDMA, entorn de 4-6 hores. Los efectos por vía intranasal o intravenosa son de duración corta (en torno a 1 hora).

Problemas de salud asociados a la mefedrona

Efectes adversos

Els efectes adversos descrits són similars als de les amfetamines. A nivell físic pot aparecer increment de les pulsacions, palpitacions, dilatació de les pupil·les, boca seca, bruxisme, tensió mandibular, supressió de l’apetit, sudoració intensa amb olor característica, irritació i dolor nasal després d’esnifar…

La mefedrona s’ha associat a episodis de vasocostricció (estrenyiment brusc de les artèries), amb canvis de coloració i refredament de peus i mans, que poden indicar problemes greus.

Després dels efectes i depenent de la dosi i susceptibilitat individual poden aparèixer cansament, somnolència, ansietat i insomni. Amb dosis altes la ressaca pot ser molt dura, amb una sensació de depressió molt intensa.

Efectes a llarg termini

Un dels problemes de la mefedrona és que no és coneix pràcticament cap de bestiar sobre els seus cingles a llarg termini. Altres droguis com el cànnabis, la cocaïna o la MDMA han estat estudiades durant dècades i els seus cingles estan ben determinats. En el cas de la mefedrona no existeixen estudis en humans que permetin estimar els seus possibles riscos a llarg termini.

Sobredosificación

Els efectes tòxics de la mefedrona són similars als de les amfetamines. Des del 2008 s’han comunicat diverses morts relacionades amb el consum d’aquesta substància. No està ben establerta la dosi tòxica en humans. Alguns usuaris han necessitat atenció mèdica amb dosis molt diferents (pe. 1,8 grams consumits en 20 hores, 600 mil·ligrams consumits en 6 hores).

L’aparició de pal·lidesa, formigueig, entumiment o enrogiment de mans o peus poden indicar un problema vascular de vasoconstricció o a una reacció autoimmune denominada vasculitis i haurien de considerar-se símptomes d’alarma.

Adulteració

Fins a l’any 2010 la mefedrona era alegal en la majoria dels països i era relativament senzill obtenir-la a través d’Internet. Després de la seva prohibició han anat apareixent una sèrie de derivats no fiscalitzats o de legalitat indeterminada com la 4-Metil-N-Etilcatinona(4-MEC), bufedrona, flefedrona (4-FMC). Aquestes molècules són molt semblants a la mefedrona pero els seus efectes i riscos en humans són encara més desconeguts. No és infreqüent que, en el moment actual, cristalls venuts com mefedrona que continguin quantitats variables o mescles d’aquestes substàncies.

Dependència

La mefedrona produeix tolerància amb rapidesa i és necesari incrementar la dosi per a aconseguir els mateixos efectes. La curta duracion de efecctos (sobretot per vía nasal o intravenosa), porta a algunes persones prendre dosis successives de manera compulsiva.

Interaccions amb drogues i fàrmacs

L’ús simultani de qualsevol altra droga amb propietats estimulants (speed, metamfetamina, cocaïna…) pot incrementar la freqüència i intensitat dels efectes adversos. La combinació amb medicaments estimulants com el metilfenidat tambié ha d’evitar-se.

Consells per a un ús més segur

La vía de administración més perillosa és la injectada. Està associada a un major risc de dependència. Una mala tècnica d’injecció pot produir abscessos locals, col·lapses en les venes o tromboflebitis. Si uses mefedrona per via intranasal és important pulveritzar bé la substància, alternar totes dues fosses nasals i netejar-les amb sèrum salí després de finalitzar el consum.

També és important utilitzar un turulo individual i d’un sol ús. Alguns estudis suggereixen que compartir aquest material pot ser un factor de risc per a la transmissió del Virus de l’Hepatitis C. A causa del risc d’adulteració, és convenient analitzar les mostres abans del seu consum. Pots trobar més informació en el nostre Servei d’Anàlisi.

Si provaràs una mostra la composició de la qual és desconeguda, convé començar amb una quantitat molt petita per a conèixer els seus efectes. Marcar un límit de quantitat a consumir per sessió.

És recomanable no superar el mig gram per sessió. A causa de la seva intensa licitada i adobi durada pot aparèixer una intensa tendència a redossificar i això fa que tingui un alt potencial d’abús. Si creus que et costa controlar o parar el teu consum, demana consell a un professional sanitari. La mefedrona causa set i que en beure alcohol no et sentis borratxo, per la qual cosa pots excedir-te fàcilment en el nombre de copes. Procura combinar-la amb begudes no alcohòliques, almenys durant una part de la nit. L’acalorament pot produir la mort. Pren descansos del ball, refresca’t i beu alguna cosa sense alcohol de tant en tant. Tampoc t’excedeixis en el consum d’aquestes últimes, ja que podria arribar a ser perillós.